BASES DEL CONCURS FOTOGRAFIC .NADAL 2016
BASES DEL CONCURSO DE FOTOGRAFÍA TRADICIONES Y COSTUMBRES DE NAVIDAD NAVIDAD 2016-17
Siguiendo la tradición de la Parroquia Virtual del Bages hemos organizado un Concurso fotografía artística con el tema "Tradiciones y costumbres de Navidad", cuyas bases son las siguientes:
1) La fotografía debe ser propia. No puede ser de otro autor o bajada de Internet. Sólo pueden concursar dos fotografías por concursante. Se valorarán las fotografías según la calidad artística en el tema propuesto, tradiciones y costumbres de la Navidad cristiana.
2) Pueden concursar todos los que reciban semanalmente la Hoja Albada. También se hace extensivo a los amigos y familiares; como también a los amigos de las parroquias de misión de Argentina, Venezuela y Perú. No todos serán fotógrafos de primera división pero no es relevante. Con los móviles se hacen buenas fotos.
3) La fotografía, firmada, se enviará al correo electrónico siguiente: joseptorras@gmail.com
4) Las fotografías quedarán expuestas en la sección Exposiciones, dentro de la web Parroquia Virtual del Bages: http://www.parroquiavirtualbages.org concretamente a:
http://www.parroquiavirtualbages.org/imatgespvb.php?bloc=2016 ( marcar dirección y abrir hipervínculo con ratón derecho)
5) El plazo de presentación de fotografías finaliza el 7 de enero de 2017.
6) Los premios serán en metálico:
a. Primer premio: 100 € y un mini pesebre construido por un artista pesebrista local,
b. Segundo premio: € 75, y
c. Tercer premio: 50 €.
7) El jurado estará constituido por Foto Arte MANRESA.
8) El veredicto se dará a finales de enero de 2017 y los premios se entregarán en la dirección que se indicará.
El estímulo a col • laborar en el concurso no debe ser principalmente el económico, sino el deseo de conservar nuestras tradiciones. En las fotografías escogidas para ser premiadas, se tendrá en cuenta la que tenga el sentido más claro de la Navidad cristiana.
Para más información:
Padre. José T.B
CONCURS FOTOGRAFIA
CONCURS FOTOGRAFIA . NADAL 2016-17
BASES DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA
TRADICIONS I COSTUMS DE NADAL
NADAL 2016
Seguint la tradició de la Parròquia Virtual del Bages hem organitzat un Concurs fotografia artística amb el tema “Tradicions i costums de Nadal", les bases del qual són les següents:
1) La fotografia ha de ser pròpia. No pot ser d'un altre autor o baixada d’Internet. Només poden concursar dues fotografies per concursant. Es valoraran les fotografies segons la qualitat artística en el tema proposat, tradicions i costums del Nadal cristià.
2) Poden concursar tots els que rebin setmanalment el Full Albada. També es fa extensiu als amics i familiars Com també als amics de les parròquies de missió d’Argentina, Veneçuela i Perú. No tots seran fotògrafs de primera divisió però no és rellevant. Amb els mòbils es fan bones fotos.
3) La fotografia, signada, s’ha d’enviar al correu electrònic següent: joseptorras@gmail.com
4) Les fotografies quedaran exposades en la secció Exposicions, dins el web Parròquia Virtual del Bages: http://www.parroquiavirtualbages.org concretament a:
www.parroquiavirtualbages.org/imatgespvb.php?bloc=2016
5) El termini de presentació de fotografies s'acaba el 7 de gener del 2017
6) Els premis seran en metàl·lic:
a. Primer premi: 100€ i un mini pessebre construït per un artista pessebrista local,
b. Segon premi: 75€, i
c. Tercer premi: 50€.
7) El jurat serà constituït per Foto Art MANRESA.
8) El veredicte es donarà a finals de gener 2017 E ls premis es lliuraran a l’adreça que s’indicarà.
L’estímul a col·laborar en el concurs no ha d’ésser principalment l’econòmic, sinó el desig de conservar les nostres tradicions. En les fotografies escollides per ser premiades, es tindrà en compte la que tingui el sentit més clar del Nadal cristià.
Per a més informació:
Mn. Josep T.B
CONCURS DE L' ESTIU 2016
CONCURSO LUCES Y CONTRA LUCES de la NATURALEZA"(Para los amigos de Argentina-Venezuela i Perú
1) Las fotografías deben ser propias no bajadas de Internet o de otros medios, ni hechas con montajes. Sólo pueden concursar dos fotografías por concursante y se valorará la fotografía según su calidad artística en el tema propuesto.
2) ¿Quién puede concursar? Todos los que reciban semanalmente El Full albada. i también se hace extensivo a los amigos. No todos somos fotógrafos de Primera división paro no importa .Con los móviles se hacen buenas fotos.
3) La fotografía, firmada, se enviará al correo electrónico siguiente: joseptorras@gmail.com
4) Las fotografías quedarán expuestas en la sección EXPOSISIONS en la Web Propia de Parroquia Virtual del Bages: http://www.parroquiavirtualbages.org
concretamente en ::
http://parroquiavirtualbages.org/imatgespvb.php
5) Plazo de presentación de fotografías: Día 15 de septiembre de 2016
6) La premiación será en metálico: 100 € para el primer premio, 75 € para el segundo y 50 € para el tercer
8) El fallo será a cargo de los amigos de FOTO_ART MANRESA de reconocido prestigio en la ciudad y se comunicará antes de fin de septiembre 2016
El estímulo a colaborar en el concurso no ha de ser principalmente el económico, sino el deseo de descubrir en las maravillas de luces de la naturaleza a Dios el GRAN ARTISTA. Para más información:
Padre José (Jacinto Arauz-Sarare)
RENOVACIÓ DE L’ ESTELADA DE COLLBAIX, 1er DE MAIG 2016
Diada de Sant Jordi. 2016
CAMI DEL PEREGRÍ
Aplec Joncadella 2016
APLEC DE JONCADELLA. DILLUNS DE PASQUA 2015
CONCELEBRACIÓ
CONCELEBRANS EUCARISTIA
CAMBRIL DE LA VERDE DE JONCADELLA
ABSIS PINTURA NOVA
MISSA SOLEMDE DIA DELS APLEC
LA CORAL ROMANÇA DE CALLÚS
Pelegrinatge de la Parròquia de Santa Maria de Valldaura de Manresa 14 de març 2015
Asistents al XII Pelegrinatge a Montserrat
Comiat a Mn. Josep
Paraules de Comiat de Mn. Josep
COMIAT DE Mn.JOSEP 27-4-2014
Grup de catequistes
27-4-2014
Comiat de Mn.Josep 27-4-2014
dilluns, 12 de gener del 2009
dilluns, 5 de gener del 2009
EPIFANIA
L'Església dedica el dia de l'Epifania a recordar als catequistes natius i als missioners, Ells porten a terme avui l' Epifania o manifestació del Senyor a pobles amb capacitat d' acollir la fe en un Déu que es fa home per compartir la nostra mateixa vida,son com uns mags que els obren els cofres del sentit de la vida.
Aquí us transcric una circular de Salvador Romano missioner xeverià fill de Sant Feliu de Codines i avui missioner al Txad amb qui tinc una certa complicitat missionera .JTB
Pala (Txad), 4 de desembre de 2008
Benvolguts familiars i amics,
Perdoneu si us escric una carta circular per tots igual, és que em resulta impossible escriure llargament a cada un de vosaltres, el temps sempre és curt i la feina molta i quan s’arriba al vespre no es tenen altres ganes que les de posar-se al llit i dormir com un tronc. Per sort aquí es dorm bé, al menys ara quan no fa massa calor. Ho enteneu oi?
Ja fa gairebé un any que deixava Sant Feliu per tornar a la meva Africa i si ens poguéssim veure segur que em preguntaríeu: com et van les coses? I la salut? Com has trobat tot això després de tants any que ho havies deixat?
Doncs bé, anem per pams. De salut estic molt bé, tant que em sorprenc a mi mateix. El meu cos no ha fet cap dificultat a ambientar-se ni a la calor ni a la sequera ni ara a la pluja. En aquest primer any nomes he tingut un atac de malària, cosa normal per aquestes terres, i amb tres dies de repòs i unes bones pastilles la cosa es va acabar. En dono gracies a Déu.
Ja sabeu que quan vaig marxar de Sant Feliu us vaig dir que de moment anava a Camerun, somiant després de tornar al Txad. Doncs l’estada a Douala (Cameroun) va ser només de uns mesos, vaig ajudar als meus companys a fer el programa de activitats per el centre de joves que allà segueixen i acabat això, el mes de febrer, ja vaig venir cap al Txad. Va ser just en el moment en que a la capital (N’Djamena) hi havia guerra, us ho varen explicar segurament per televisió, ho varen destruir gairebé tot en pocs dies. Molts em vareu escriure dient-me com era que hi anava en aquets moments. Que hi voleu fer? Si ens paréssim de fer la nostre tasca per la guerra, aquí no faríem mai res. De guerra, per desgracia, aquí al Txad n’hi ha casi bé sempre. Però no patiu, la zona en la que em trobo ha estat tranquil·la i no correm mes perill del que corren els que van de vacances amb cotxe els caps de setmana.
Com ho he trobat tot això? Doncs no massa canviat, però algunes alegries les he tingudes:
Un dia em va venir a veure un dels capellans de aquest bisbat (no ni han pas gaires encara, son només dotze però fa vint anys aquí només hi havia un capellà del bisbat), jo no el coneixia. Però la seva cara em resultava familiar. Es va presentar, és en Frederic Senekna, segur que a vosaltres no us diu res aquest nom, però a mi em va fer venir a la memòria moltes hores passades amb un adolescent que es volia fer cristià; un noi que jo havia acollit al catecumenat, que l’havia seguit durant els cinc anys de preparació i que finalment jo mateix l’havia batejat. Era ell, després que jo havia marxat va entrar al seminari i des de fa dos anys es capellà i porta endavant una grossa comunitat cristiana i diuen que ho fa bé. Ja podeu pensar la alegria que vaig tenir.
Fa anys havíem treballat molt per aconseguir que els pares entenguessin que els nens i les nenes havien de anar a l’escola. Poc havíem aconseguit, nomes un 15 per cent dels infants hi anaven. Que he trobat ara? Doncs totes aquelles hores passades a intentar de convèncer a la gent, han donat fruit. Ara he trobat que a cada poblet hi ha escola, diuen que els infants que la freqüenten son gairebé el 80 per cent. Encara que això ha fet sorgir altres problemes: les escoles son de palla i fang, sense bancs, sense taules, sense llibres... els mestres son gairebé tots improvisats i es necessari ajudar-los a formar-se bé... Però que hi voleu fer les coses creixen i com els fills necessiten roba mes gran, esperem que de mica en mica i amb l’ajut de tots farem camí. Lo bonic es que la mentalitat ha canviat i això es signe de esperança.
He trobat també molts cristians ben ferms i compromesos. Altres ho han deixat tot de banda, la vida no es fàcil i es compren que a vegades fallen les forces. Les comunitats cristianes de totes maneres han anat creixent i en llocs on hi havia una comunitat de deu ara son trenta o quaranta. Han creat grups de justícia i pau per vetllar per el respecte del drets de tots, també les cooperatives han crescut, i els grups d’estalvis que havíem iniciat ara s’han convertit en una “caixa d’estalvis” ben ferma i que té com objectiu el petit crèdit als pagesos. O sigui que... faig part del grup de fundadors de una “Caixa d’estalvis popular”!
Os podria explicar tantes altres coses bones que he trobat i que m’han alegrat molt però caldria una enciclopèdia i massa temps per escriure i per llegir. El resum es que els anys passats aquí i tota la suor vessada, estan donant fruits bons. Hi ha una alegria major?
I les coses dolentes, es que no hi he trobades? Doncs per desgracia he de dir que ni he trobades i ara ens desafien.
La mes evident és el mal govern que aquest país pateix. No és una novetat, però tinc la impressió que les coses han pitjorat. Han trobat petroli i això fa que siguin molts els que volen ficar la ma al calaix, si abans la riquesa el país era poca ara ha crescut i han crescut les ganes de molts de apropiar-se de lo que hauria de ser de tots; la corrupció és escandalosa; la pobra gent ja no sap on girar-se. La guerrilla que continua fa anys a la frontera amb el Sudan dona una bona excusa al govern per gastar el que té en armes i en pagar els militars; uns pocs viuen de rics i la multitud viu en la misèria de sempre. Aquí, en la regió en que em trobo, ja os he dit que no hi ha guerra, però els militars son abundants i amb les seves armes imposen la seva llei, no hi ha drets humans que valguin, ni lleis que no siguin les que a ells els interessen... penseu que els pobres “caps de poblat” (una institució tradicional que sempre ha funcionat) no saben que fer, ni son respectats, ni poden afrontar el capricis del moment del militars que volten com amos per tot arreu... Les comunitats cristianes miren de posar-hi una mica de remei amb els grups de justícia i pau, però poc es pot fer de moment. I un país amb corrupció fins al coll i sense altra autoritat de la del fusell del militar poc pot avançar, i això... a vegades et desanima.
Després he trobat el SIDA. Fa uns anys era una malaltia aquí gairebé desconeguda, ara es un autèntic desastre. Aquí a la vora del meu despatx hi tinc un centre de ajuda als infants orfes i infectats per les seves mares. Fan pena pobres infants, les tres missioneres que hi treballen mereixerien el premi “Principe de Astúries” per la paciència, l’amor, i per els miracles que fan per donar de menjar cada dia a aquets infants amb els pocs recursos que tenim. Quan estic amb elles em dic que això si que son veritables miracles. Ara ens hem proposat de crear un gran centre contra el Sida ja es fan activitats de prevenció, acollida i atenció medica... però necessitem ja una estructura adequada: és una bogaria lo que hem projectat ja que suposa unes despeses enormes i no tenim assegurat res, ni els medicaments... Però estem decidits a fer-ho i per tant ho farem amb l’ajut de... encara no sabem qui. Sé que hi tindrem grossos maldecaps, però veient aquesta terrible tragèdia, si no féssim lo impossible no seriem cristians. El bisbe esta decidit a portar-ho endavant, tots estem decidits, ja hi han mes germanes missioneres i metges dispostos a treballar-hi... Ens diem que Déu proveirà com sempre per mitjà de tants amics.
No vull pas carregar-vos de problemes. Només he volgut donar-vos alguna noticia de com van les coses. De feina no ens en falta, és clar que jo ja no puc fer lo mateix que feia quant tenia trenta anys menys però no em quedo enrere i espero donar un bon cop de ma. El bisbe em vol a prop seu i estic aquí al bisbat de dimarts a divendres, i vaig a la missió dels meus companys, distant 40 kilòmetres, a donar un cop de ma els caps de setmana. Ni tinc que dir-vos que els caps de setmana son els dies mes bonics, poder estar amb la gent, escoltar-los, animar-los, celebrar la Eucaristia amb ells, cantar i ballar lloant Deu... Els altres dies de la setmana els passo sobre tot al despatx, em cuido una mica de la economia del bisbat (falten sempre cèntims i per tot arreu hi han forats), segueixo la major part de projectes diocesans de desenvolupament, superviso la radio diocesana (faria enveja als de l’Ona Codinenca), em preocupo del seminari i dels seminaristes (no son molts però penso que son bons), i tants altres maldecaps que comparteixo amb el bisbe. O sigui que faig el que puc, però sapigueu que estic ben content i Déu em doni forces per continuar servint aquest poble que, amb perdo dels de Sant Feliu, sento com a poble meu.
I fins un altre circular. Si em voleu escriure tinc e-mail ( que funciona quant vol) o sigui que ens hem modernitzat també aquí. salvador.romano@yahoo.fr
Adéu-siau i recordeu-me en les vostres oracions.
Salvador Romano i Vidal