Tot va començar el 1999.
L'any 1998, realizem un viatge a la Terra de Jesús. Jo, recent jubilat i amb moltes ganes de fer quelcom per la parròquia de Sant Fruitós, em vaig entrevistar amb Mn. Josep Torras, que llavors era el Rector.
Mn. Josep i jo vam congeniar i ens vam animar a organitzar una pelegrinació a Israel amb la gent de la parròquia. Va ésser un rotund èxit: 44 feligresos.
El grup de viatge de la parròquia es va animar a realitzar un nou projecte. Ara va ser Egipte i la visita a la muntanya del Sinaí.
L'èxit es va repetir encara amb més contundència. La consolidació del grup viatger cada vegada era més real.
D'aquest s'nicia la idea de deixar algun petit record nostre als llocs visitats. Aquí, al Sinaí, va ser una pedra del Bages amb un cert carisma cristià. A la baixada del Sinaí en baixem també una altra pedra d'aquella muntanya.
Egipte va ser un viatge per recordar sempre. El grup tenia la idea de realitzar el projecte del viatge de Sant Pau per Turquia, un altre viatge que ha deixat empremta en tots nosaltres: la Capadòcia, els primers cristians, Efes, Istambul, les mesquites... tot va omplir l'entusiasme del grup, que cada vegaae es reafirma més en els objectius assenyalats en els nostres viatges: conèixer una mica mes profundament el món cristià, gairebé perdut... i al mateix temps reafirmar-nos en una amistat creixent.
Uns altres projectes van néixer en la nostra cartera de viatges: Xipre, Polònia, Sicília, Romania... En cadascun d'aquests països vam apendre a conviure amb la gent i amb nosaltres mateixos.
Polònia, el record del Sant Pare Pau II. Xipre ens va obrir un món desconegut de l'art grec i romà.
Sicília ens va acollir amb calidesa mediterrània i amb alegria italiana...
Recordarem sempre aquell senyor mestre que, ja jubilat, ens va alliçonar d'una manera magistral, i mai millor dir, sobre el valor i l'art dels mosaics romans, boniques restes, que estan catalogates com els millors del món.
Croàcia, un altre viatge per no oblidar i sí per recordar sempre, la bellesa natural, destacats monuments. Qui no es recorda de Dubrovnic, el parc Plevitce, Trogir, la monumental, Split o Medjugore on la Verge Maria es va aparèixer.
Fa sis anys vam anar a conèixer l'Argentina. Un dels viatges més meravellosos que el grup ha realitzat. Des d'Iguazú a la Pampa, a Perito Moreno, Península Valdés o el Gran Buenos Aires...
Aquest gran viatge va marcar un abans i un després.
Mn. Josep va poder arribar a abraçar aquells adolescents dels anys seixanta de la seva Pampa inoblidable i al mateix temps retrobar-nos tots amb un poble ansiós d'amistat. I a Jacinto Aráuz, els d'Aráuz tenien moltes guanes d'abraçar-se amb els amics del Pare José Torras.
L'afecte que va mostrar aquell petit poble de la Pampa a un grup de catalans amics del Pare José va ser immens. Es va fondre en una sola abraçada l'amistat del Pare José amb la sinceritat d'un poble català.
Avui encara mantenim relacions amb molts pampeans a través d’Internet. Cada any, i aprofitant les festes de Nadal, enviem una felicitació en nom de tots els del grup AMICS.
Síria, Jordània, Orient Mitjà, ens van deixar una gran empremta: Gerash, Palmira, Petra, que la vèiem com una gran pel•lícula els protagonistes de la qual som nosaltres.
Dormir sota milers d'estrelles del desert de Wadi Rum, on s’hi va meditar, reflexionar i cantar, és quelcom que no es pot oblidar.
Califòrnia, l'oest americà, encara està en les nostres ments: Los Angeles, Las Vegas, el Gran Canó del Colorado, San Francisco... i també Missions on vam poder veure la gran obra realitzada pels missioners franciscans dirigits per Fra Ginebró Serra.
De tot aquest periple, que ara fa deu anys, va néixer en tots nosaltres una amistat amb què ens sentim orgullosos i la qual sabem aprofitar en benefici mutu.
No és una càrrega especial per ningú però sí és com un elixir especial per viatjar i retrobar-nos en aquells llocs on difícilment es fan bons amics.
Aquest any, per allà el mes d'octubre, volem realitzar un projecte de viatge molt bonic: Els viatges de Sant Pau per Grècia i les seves illes, en un creuer per les més destacades illes paulines i, al mateix temps, viure els paisatges que apareixen en les cartes de Pau de Tars als seus amics. La visita de Meteora i Tessalònica serien un bon complement per tancar aquest exquisit projecte de viatge.
Seria com celebrar tots junts el desè aniversari de la trobada de la nostra amistat i així caminar al futur amb jovial orgull.
Tomàs Soler
0 comentaris:
Publica un comentari